Castèth Leon
A meddia, ath pè dera grincha, i passe eth Camin Reiau, èish rotèr vertebrador dera Val d’Aran que, peth costat de Garona, connècte era lana occitana damb eth versant meridionau des Pirenèus a trauès des pòrts de montanha. En aguest lòc se tròbe era bifurcacion d’un aute camin que, pera val deth riu Jueu (era Artiga de Lin) permet sautar entara val de Benasc (Aragon) e tath Lushonés (França). Era antica fortalesa exercie un contròtle absolut sus aguest horcalh de camiaus.
Era prumèra tor deth futur castèth siguec bastida pes tropes franceses deth senescau de Tolosa, Eustaqui de Beaumarchais, en 1283, immediataments dempús dera invasion d’Aran per part deth rei de França, Philippe III, que ne pretenie era annexion, profitant era excomunion de Père III (II d’Aragon) eth Gran, per part deth papa Martinus IV. Aguest hèt provoquèc un long litigi entre Aragon e França, que s’alonguèc enquia 1313, quan finauments Aran tornèc a mans deth prumèr. Mentre non se dirimie a quin des pleitejants corresponie era titularitat, era Val d’Aran demorèc, de 1298 enquia 1313, jos era custòdia deth rei de Mallorca.
Ja a compdar deth prumèr moment siguec era sedença, prumèrament des governadors francesi e, a compdar de 1298, des malhorquins. Tanben, dempús qu’Aran tornèsse entara orbita catalanoaragonesa e enquiara sua destruccion en 1719, era fortalesa siguec era sedença deth poder e era administracion reiau, e venguec protagonista des nombroses vicissituds belliques qu’an afectat Aran. Cau remercar tanben era extraordinària importància estrategica qu’aurà coma fortificacion de frontèra, especiauments, a mesura que se consolide era linha fronterèra des Pirenèus.
En moment iniciau (1283) se deuec de bastir era tor der aumenatge, que, segon representen e descriuen es documents -e s’a pogut corroborar enes trabalhs arqueologics- ère de plan circular e fòrça grana, coma correspon a un vertadèr “donjon”, d’acòrd damb era tipologia des fortificacions medievaus franceses. Seguraments ath long deth s. XIV, aguesta grana tor deuie d’auer tot eth perimètre emmuralhat. Alavetz, immediataments dempús deth retorn dera Val d’Aran ath domeni catalanoaragonés, entre eth 1318 e 1320, sabem que se heren reformes, e tanben en 1362. Pòc dempús, en 1373, eth 8 de junh, eth rei Père III eth Ceremoniós, de Barcelona estant, concedís era quantitat de 100 liures barceloneses entara reparacion deth castèth, que se dediquèren a importantes òbres de reparacion dera tor deth portau e dera tor mèstra, semble que, en aguest cas, entà apariar es grèus maus materiaus provocadi peth fòrt tèrratrem que i auie agut eth dia 3 de març deth madeish an.
Era complicada situacion internacionau, era guèrra entre España e França, agreujada pera menaça creishenta deth protestantisme (es huganauts en França), obligue a Felipe II a fortificar era frontèra. Aguesti hèts representen entà Castèth Leon en ua importanta renovacion arquitectonica e der armament, que se desvoloparà en dues fases: era prumèra entre 1588-89, e era segona, en 1594.
Documents d’excepcionau valor entà conéisher er aspècte e configuracion deth castèth en aguest moment son es diboishi detalhadi e es escrits que les complementen que, en 1594, hec er engenhaire italian Tiburcio Spanocchi, per orde de Felipe II, entà comprovar er estat e efectivitat dera fortificacion. Aguest diboishèc eth plan deth castèth, enumerèc e descriuec es sues dependéncies e proposèc ua seguida de reformes. Tanben mos a legat ua perspectiva de Castèth Leon per oèst que permet conéisher fòrça detalhs arquitectonics dera edificacion e d’auti elements der entorn deth castèth.
Era Guèrra des Segadors siguec crudèla ena Val d’Aran, dividida entre es terçons superiors (Pujòlo e Arties e Garòs), partidaris dera Generalitat catalana, e era rèsta dera val, a favor des castelhans. Laguens d’aguest contèxte de vertadèra guèrra civiu, Castèth Leon siguec cobejat per ambdues faccions. En 1641 es procatalans prenen era fortalesa dempús d’un sètge de 45 dies e lo mantieràn enes sues mans enquia 1643 en mans des procatalans, quan eth governador Jacint Toralla, mejançant un pacte secret, hè liurament dera fortalesa as tropes de Felipe IV. Era reaccion catalana non se hè a demorar pas: Josep Margarit i Biure, conselhèr segon de Barcelona, amassa damb er aranés Bartomeu Espanha e ua armada de 700 òmes entren ena Val d’Aran, passen a huec e sang Vielha e prenen Castèth Leon. I a dures represalhes entàs felipistes aranesi obligadi ar exili. Era naua guarnison ei composada per francesi e aranesi de Pujòlo. Finauments, en 1649, un contingent de 120 aragonesi e aranesi procastelhans, comandadi per Rafael Subirà, prenen per suspresa Castèth Leon.
Era Guèrra de Succession espanhòla tornèc a representar un nau fraccionament dera Val d’Aran entre es partidaris deth pretendent de Catalunya, er archiduc Carles d’Àustria (Naut Aran) e era rèsta dera val, que daue supòrt ath pretendent borbon. Atau, en 1706, un grop d’aranesi partidaris der archiduc Carles, comandadi per Ramon Mòga e Jusèp Portolà, prenen era fortificacion. Castèth Leon que se mantierà enes sues mans enquia 1711, quan es tropes der archiduc se rendissen ara armada felipista deth Marqués d’Arpajon. Aguest imposèc fòrtes contribucions as aranesi entara reconstruccion dera fortalesa. Diuèrsi plans informen de coma ère en aguest moment e des bastions o glacis exteriors que s’auien bastit especiauments en costat orientau, eth de mès bon accedir
Pòc dempús, en 1718, comence ua auta guèrra, coneishuda com era dera Quadrupla Aliança, que confronte España damb França, Anglatèrra, Olanda e Àustria. Conseqüéncia d’açò ei era aucupacion dera Val d’Aran per part des tropes aliades, comandades peth marescau Bonàs. Er 11 de junh de 1719, dempús d’un sètge dur, Castèth Leon passe a poder de Bonàs. Mès tard, en mes de noveme deth madeish an, eth marescau Berwick ordene era destruccion de Castèth Leon. Seguint aguestes instruccions, un mes dempús, es tropes franceses cremen e minen era fortalesa.
