Glèisa Mair de Diu Deth Rosèr D’es Bòrdes

L’actual temple parroquial va ser construït l’any 1806 i va ser subvencionat de la parròquia de Benós. El temple és d’una sola nau, coberta amb volta d’aresta i amb un gran presbiteri format per arcs de mig punt sostinguts per columnes d’ampli fust. El campanar és quadrat. En aquest encara s’hi poden observar els tirs conseqüents del combat que va tenir lloc en aquesta població el dia 19 d’octubre de 1944 entre els Maquis de la Brigada 410 a les ordres de Joaquin Ramos i les forces de la 42 Divisió de Caçadors de Muntanya Urgell i la guarnició de carabiners a les ordres del tinent Andrés Rivadulla.
Al mur exterior de la façana de l’església, al costat de la porta d’entrada, es salva una curiosa pedra funerària, potser la tapa d’un petit sarcòfag que mesura 1.25m de longitud per 37cm d’ample. Aquesta peça que va ser recuperada del castell, representa una figura en baix relleu d’un jove guerrer estirat, vestit amb capa i espasa i en posició de res. Probablement es tracti de la imatge del fill d’un castellà anomenat Esteban Merriano. Al peu del guerrer s’hi troba una figura d’un lleó heràldic coronat per una espècie de castell emmerlat, clara al·lusió i simbolisme del lloc de procedència de la pedra. Emmarcant la figura del nen guerrer i rematant els quatre costats de la pedra trobem una llegenda amb caràcters gòtics que diu:
“HIC IHACET DE MERRIACO FILIUS REQUIESCAT IN PACE”
(Aquí jeu el fill de Marriaco, descansi en pau)

POBLE D’ES BÒRDES:

El poble d’Es Bòrdes és bastant modern, ja que va ser creat a partir de l’any 1719, quan és destruïda la fortificació del Castèth-Leon, tot i que encara tenim alguna referència de l’existència d’un petit nucli habitat a partir de 1616. És difícil, però no impossible, parlar d’Es Bòrdes sense haver de parlar al mateix temps dels pobles de Benós i Begós. El per què és molt simple, ja que la seva fundació es deu a la cada vegada més estable permanència de persones que quan tornaven dels prats i pastures de l’Artiga de Lin, pertanyents a Benós i Begós, construïen bordes i pallers en aquest llos evitant travessar diàriament d’anada i tornada del riu Garona. Al 1810 es va construir la parròquia independent de Benós, arribant al seu màxim de població a l’any 1860 de 876 habitants.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies