Sortint d’Es Bords pel Cami Reiau direcció Vielha ens trobem amb un petit turonet on hi ha plaçada la creu.
Aquest petit endret del poble te un gran valor sentimental per al veïns, ja que en aquest lloc amb grans vistes cap a Benos i Begos desde temps enrere ha sigut escollit majoritàriament pel jovent per passar grans estones amb amics i amigues.
La memòria dels mes grans ens conta que sobre l’any 1950 quan en aquest municipi hi havia gran quantitat d’habitants, un dels capellans d’aquella època, el Divendres Sant pel mati celebrava el viacrucis, que sortia de l’Església de la Mare de Deu del Roser i prosseguí pels carres del poble, pujant pel camí de Cabanera de tornada cap a l’església, fent les 14 estacions del viacrucis i en aquest turo, que quedava a mig camí, es celebrava la setena estació, que era la de “Jesús cau a terra per segona vegada” i el capella va decidí junt amb els veïns posar aquesta creu.
Als anys 1960-1970 quan el col·legi estava replet de nens i nenes, moltes de les sorties de les tardes que es feien eren anar a berenar a la Creu; al igual que el 8 de setembre, dia de la Festa Major, que a aquella època es celebrava a la plaça major, a l’acabar el ball, els mes joves anaven a prendre la xocolata de fi de festes allí.
Ja als anys 1990 i amb un altre tipus de jovent, en aquest petit turo els nens i nenes d’Es Bordes i de la resta de pobles (Benos, Begos i Arro) s’ajuntaven allí per passar llargues tardes a la sortida de l’escola i a l’estiu per fer cabanes amb fusta, pals i cartrons.
Aquest mateix jovent uns dies avanç de la nit de Sant Juan, passaven per les cases a recollir caixes, mobles vells, diaris i tot allò que valgues per poder celebra la revetlla de Sant Juan amb tots els veïns, que s’ajuntaven per passar la nit mes curta de l’any brindant amb un vaset de moscatell i un trosset de coca.
Preguntis a qui preguntis .. et dirà que aquest es un lloc especial. Esperem que per a tu també ho sigui.