Camin Reiau

Aguest camin millenari siguèc eth principau eish viari dera Val d’Aran enquiara construccion dera carretèra en sègle XIX. Eth tram que va des d’Es Bòrdes entath nòrd, ei un des mès polits e que milhor a conservat er empedrat e es murs de pèira seca. Ath long deth recorrut, de pòc mès d’un km, seratz transportadi ara vida de hè mès de cent ans.
En tot gésser deth pòble, er antic pònt de pèira sus er arriu Joèu
Eth camin passe enter prats e bòsqui de ribèra. Mès tà deuant, traparatz eth laudèr, un des mès beròis e ben conservadi d’Aran. Un losat a quate aigües, protegís eth lòc a on es hèmnes lauauen era ròba, en tot parlar sus era actualitat.
Un rec arremasse era aigua deth lauadèr e en tot contunhar peth costat deth camin, la portaue enquiath ressec on ua sèrra, botjada pera fòrça idraulica, convertie es troncs en bigues e taules. Encara aué se’n pòden veir es runes entre era vegetacion.
Se contunhatz eth passeg, mès tà baish d’on se trape eth Joèu tamb era Garona, traparatz, tanben a man dreta, es runes dera antiga mòla d’Arró. La poderatz identificar per arc de miei punt per on er aigua retornaue tath arriu despús d’impolsar es pesades lòses de mòler.
Pòc abans d’arribar ath pònt d’Arró, un arriuet què en tot formar un bèth saut d’aigua e trauesse eth camin en ua aigüera cobèrta per granes lòses. N’auratz vist d’autes ath long deth recorrut.