Camin Reiau

Aquest camí mil·lenari fou el principal eix viari de la Vall d’Aran fins a la construcció de la carretera al segle XIX. El tram que des d’Es Bòrdes es dirigeix cap al nord, és un dels més bonics i que millor ha conservat l’empedrat i els murs de pedra seca. Al llarg del recorregut, de poc mes d’un km, us sentireu transportats a la vida de fa més de cent anys.
Tot just sortint del poble, l’antic pont de pedra sobre el riu Joeu.
El camí discorre entre prats i boscos de ribera. Mes endavant, trobareu el rentador, lauader en aranès, un dels més bonics i ben conservats de l’Aran. Una coberta de llosa, a quatre aigües, aixopluga el safareig a on les dones rentaven la roba, tot i comentat l’actualitat.
Un rec recull l’aigua del rentador i continuant pel costat del camí, la portava fins la serradora on una serra, moguda per la força hidràulica, convertia els troncs en bigues i taules. Encara avui se’n poden veure les ruïnes entre la vegetació.
Si continueu el passeig, més avall de l’aiguabarreig del riu Joeu amb la Garona, trobareu, també a la dreta, les ruïnes de l’antic molí fariner, mòla en aranès, d’Arró. L’identificareu per l’ arc de mig punt per on l’aigua retornava al riu després d’impulsar les pesades pedres de moldre.
Poc abans d’arribar al pont d’Arró, un rierol es despenja formant una bella cascada i travessa el camí en una aigüera coberta per grans lloses. N’haureu vist altres al llarg del recorregut.