Era glèisa ei plaçada laguens deth pòble d’Arró, a 905 m. d’altitud, enes vessants plaçades ara dreta dera Garona. Er accès a aguesta populacion se hèr a trauers d’ua pista engodronada de 2 quilomètres e de traçat serpentejant que gés dera banda dreta dera carretera N-230, qu’en sòn quilomètre 173 a eth desviament
Era glèisa de Sant Martin en origen auie d’èster un petit temple constituït per ua unica nau, capçada ar èst per ua absis semicirculara e dilhèu precedida d’un arc presbiteriau. Er aparelh romanic dera construccion ei format per blòcs de pèira de mesures mejanes. Toti an estat ben escantonadi e disposadi de manèra regulara en hilades orizontaus. Aguest bastiment originaument romanic, a estat totauments transformat e desfigurat per remodelatges posteriors que li an arringat er aspècte medievau.
Actuauments, era nau ei caperada damb ua vòta de canon leugèrament apuntada, enlhuïda coma eth rèste de paraments interiors damb ua capa de perbocat damb emblancat superficiau, sobremuntada per un lossat a dues vessants. Eth sector des pès dera nau ei aucupat per un cor entressolat damb estructura e balustrada de husta. Eth presbitèri demore leugèrament enlairat respècte ath paviment dera nau. Er interior dera glèisa presente un ambient de clara filiacion barroca.
Era installacion d’elements coma son eth cor, e es renovacions que consistiren en suplir er absis per un presbitèri emmarcat per un arc triunfau de miei punt, qu’ei sensiblement quadrat e caperat damb vòta d’aresta, ampliar era nau per dues capèles lateraus enfrentades, ua a cada banda, proporcionant ath conjunt era forma d’ua creu latina, bastiment d’ua sagristia e eth bastit en un extrem deth paredau posterior opausat ath porxo d’un campanau de tor exent qu’a era base quadrada ena part corresponenta as baishi, mès eth còs octogonau, e era substitucion der antic portau plaçat ena paret oèst per un aute de modern damb pòrta simpla e sense ornamentacion, plaçada ath sud-oèst deth temple e protegida per un pòrtic quadrat dubèrt ar exterior enes sòns costats mès occidentaus, son fruït de reformes fòrça posteriores ara construccion originau e que dilhèu cau datar des deth segle XIII-XIV enquia mejans deth XVIII.
Era darrèra grana remodelación siguec hèta en segle XVIII, qu’evenirie a compdar der an 1720, qu’ei eth que marque era estabilizacion deth nòste territòri pendent tot aguest sègle de prosperitat economica e poblacionau, e ei quan se bastic era sagristia e eth campanau modèrn e se cambiec d’ubicacion era pòrta d’accés ath temple, bastint-se era actuau, ja qu’era originau romanica demorèc parciaument paredada peth nau campanar. Tanben observam qu’es lossats actuaus, corresponerien a aguesta darrèra grana remodelacion, ja qu’aguesti unifiquen totes es estructures anteriores, vedent-se açò damb fòrça evidéncia en lossat que capere era sagristia e era capèla laterau sud.
Pr’amor de completar tot açò, trapam en parament exterior deth campanau ua lapida damb era següenta inscripcion:
TURRIS SUPRA MONTEM IPSA INDISSOLUBILI BITUMINE FUNDATA VALLO.
Era frase tradusida ven a díder-mos quauquarren atau: Ua tor sus era montanha. Era ei establida ( assegurada ) solidament damb ua defensa ( fortificacion o varat ) d’indestructible ( imperecedera ) argamassa.
Coma elements a destacar en interior dera glèisa son eth retaule laterau, deth que sonque se consèrven sies figures, quate ena capèla deth costat der evangèli e dues replaçades en retaule major. Un retaule dilhèu dedicat ara Mair de Diu deth Rosèr. I trapam un sant Jusèp damb er Enfant, sant Lúcia e sant Joan Baptista; es dues òbres der autar major son un parelhat d’anges enes costats deth sagrari.
Tanben cau destacar era crotz gotica susdaurada deth sègle XVI. Ena basa dera crotz, tor exagonau de dues nautades. Mès sonque era prumèra tamb figures des apòstols, e cubricèu redon; jos era tor, un còs esferic decorat en unión tamb eth supòrt. Enes extrèms des braci dera crotz e en tota era, decoración tamb ciselats de formes arredonides.