Glèisa de sant Roc de Begós

Es tracta d’una construcció d’origen romànic, però reformada ostensiblement amb una sèrie de modificacions que han complicat la simplicitat de l’estructura romànica primitiva. Actualment l’edifici esta tancat pels quatre costats per construccions afegides a l’estructura primitiva, concretament a l’antic absis, la capçalera de la nau a la zona presbiteriana i la porta d’accés a la nau central. Per la cara exterior nord de la capçalera es salva un fragment de fris d’arcuacions cegues, delimitades superiorment amb un fris de dents de serra, i que s’ha de situar al S.XII.
Encastada a la part interna del campanar, hi ha una pila d’aigua beneïda en forma de tassa. La cara externa d’aquesta pila ha sigut decorada amb una sanefa ondulada, on sobresurten uns brots secundaris en espiral, sense mantenir, a diferència d’altres piles araneses, un ritme regular i simètric. Unes fulles lanceolades completen l’ornamentació d’aquest cub. En el baptisteri d’aquesta església, es conserva la pila baptismal romànica. Esta decorada amb un motiu vegetal, consistent en una tall que forma un seguit d’ones, des d’on surten, en direcció oposada, uns brots secundaris que es cargolen en espiral, amb una fulla rebrotada lanceolada addicional. El suport esta construït per una peça cilíndrica. La seva ornamentació es concreta en un continu d’arcs cecs contigus, delimitats per unes barres estretes, a mode de sanefes. Sobre cada una de les barres hi ha acabats circulars.
En la remodelació del temple entre els S XVI-XVII, se li van afegir dues capelles laterals encarades, i amb això, la planta de l’edifici va adoptar la forma de creu llatina de costats iguals. Més tard, potser en el S.XVIII se li va afegir una espècie de pòrtic tancat que subjecta la torre que fa de campanar. Dins d’aquest espai encara s’hi poden observar la porta original romànica que dóna accés a l’interior del temple. També en aquest moment es va construir la sagristia i potser la zona del presbiteri.
L’interior de l’església encara conté tot el mobiliari original de l’època barroca. L’altar major té una imatge del Crist beneint amb la creu a la ma, tenint a la seva dreta la imatge de Sant Joan Baptista amb l’anyell, a l’esquerra la de Sant Lluís González i a la part superior Sant Roc; tot decorat amb una estructura de fusta amb moltes fulles i roques, columnes amb garlandes entrellaçades helicoïdalment i columnes amb decoracions penjants, i també angelets que fan sonar instruments musicals. L’altar de la capella nord i el presbiteri estan presidits per una bona talla de fusta policromada de Santa Llúcia datada del 1761, acompanyada de la verge del Pilar i tres sants monjos policromats, Sant Vicente Ferrer, amb el sol al pit un mercedari, Sant Ramon amb Sant Peir de Nolasc, i Sant Antoni Abad amb el porc; la fusta és del mateix estil que l’anterior, amb dues columnes amb garlandes entrellaçades helicoïdalment. L’altar de la capella té talles representant a Sant Antoni, Sant Blas i Sant Jaume.
Recentment, en les obres de sanejament de l’església, s’han localitzat tot un seguit de pintures de principi del S.XVII i en els paraments que encara queden de l’època romànica, vestigis de pintures d’aquesta època (S.XII).

POBLE DE BEGOS:

Trobem com element significatiu la casa de “Çò de Socasau”, ben conservada i amb elements diferenciats respecte a la resta d’arquitectura del nucli, ja que ostenta una torre quadrada molt significativa en la seva part central. D’aquesta casa és originari el General Socasau que va participar a la Guerra de Cuba.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies