L’església esta situada dins el poble d’Arró, a 905m d’altitud, a les vesant situades a la dreta del Garona. L’accés a aquesta població es fa a través d’una pista asfaltada de 2km i traçat serpentejant que surt del costat dret de la carretera N-230, que té el seu desviament en el quilòmetre 173.
L’església de Sant Martin, en origen havia de ser un petit temple construït per una única nau, encapçalada a l’est per un absis semicircular i potser precedit d’un arc presbiterià. El conjunt romànic de la construcció esta format per blocs de pedra de dimensions mitjanes. Tots han sigut ben escalonats i disposats de manera regular en fileres horitzontals. Aquesta construcció originàriament romànica, ha sigut totalment transformada i desfigurada per remodelacions posteriors que li han arrancat l’aspecte medieval.
Actualment, la nau esta coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, ressaltada com la resta de paraments interiors amb una capa emblanquinada superficial, superposada per un terrat a dues vessants. El sector dels peus de la nau esta ocupada per un cor amb estructura de fusta. El presbiteri esta lleugerament elevat respecte el paviment de la nau. L’interior de l’església presenta un ambient de clara filiació barroca.
La instal·lació d’elements com són el cor, i les renovacions que van consistir en suplir l’absis per un presbiteri emmarcat per un arc triomfal de mig punt, que és sensiblement quadrat i cobert amb volta d’aresta, ampliar la nau per les dues capelles laterals enfrontades, una a cada costat, proporcionen al conjunt la forma de creu llatina, construcció d’una sagristia i la construcció en un extrem de la paret posterior oposada al porxo d’un campanar de torre exempta que té base quadrada en la part corresponent als baixos, però el cos és octogonal, i la substitució de l’antic portal situat a la paret oest per un altre modern amb porta simple i sense ornamentació, situada al sud-est del temple i protegida per un pòrtic quadrat obert a l’exterior a les seves parts més occidentals, són fruit de reformes bastant posteriors a la construcció original i que potser s’han de datar des del S XIII-XIV fins a mitjans del S XVIII.
La gran última remodelació va ser feta el S XVIII, que vindria a ser de l’any 1720, que és el que marca l’estabilització del nostre territori durant tot aquest segles de prosperitat econòmica i poblacional, i que és quan es va construir la sagristia i el campanar modern i es va canviar d’ubicació la porta d’accés al temple, construint-se l’actual, ja que l’original romànica esta parcialment emparedada pel nou campanar. També observem que els teulats actuals corresponien a aquesta última gran remodelació, ja que aquests unifiquen totes les estructures anteriors, veient-se això amb molta evidencia en la coberta que cobreix la sagristia i la capella lateral sud.
Per completar tot això, trobem a l’exterior del campanar una làpida amb la següent inscripció: TURRIS SUPRA MONTEM IPSA INDISSOLUBILI BITUMINE FUNDATA VALLO.
La frase traduïda ve a dir: Una torre sobre la muntanya. Esta assegurada sòlidament amb una defensa d’indestructible morter.
Com elements a destacar a l’interior de l’església són el retaule lateral, del que només se’n conserven 6 figures, 4 a la capella del costat de l’evangeli i 2 recol·locades al retaule major. Un retaule potser dedicat a la Mare de Deu del Roser. Trobem un Sant Josep amb l’infant, Santa Llúcia i Sant Joan Baptista; les dues obres de l’altar major són una parella d’àngels als costats del sagrari.
També s’ha de destacar la llum gòtica sobredaurada del S XVI. A la base de la creu, una torre hexagonal de dues altures, tot i que només la primera amb figures dels apòstols. Sota la torre, un cos esfèric decorat. Als dos extrems dels braços de la creu i en tota ella, decoració amb bisellat de formes arrodonides.