Castèth Leon
Just al peu de la muntanya passa el “Camin Reiau”, eix rotor vertebral de la Vall d’Aran que, pel costat del Garona, connecta el camí occità amb la vesant meridional dels pirineus a través de ports de muntanya. En aquest lloc es troba la bifurcació amb un altra camí, que per la vall del riu Jueu (Artiga de Lin) permet saltar cap a la vall de Benasque (Aragó) i a Luchon (França). L’antiga fortalesa exercia un control absolut sobre aquest port de muntanya amb camins.
La primera torre del futur castell, va ser construïda per tropes franceses del senescal de Tolosa, Eustaqui de Beaumarchais, al 1283, immediatament després de la invasió en Aran per part del rei de França, Philippe III, que no pertanyia a l’annexió, aprofitant l’excomunió de Pere III (II d’Aragó) el gran, per part del Papa Martinus IV. Aquest fet va provocar un llarg litigi entre Aragó i França, que es va allargar el 1313, quan finalment Aran va tornar a mans del primer. Mentre no es decidís a quin dels plantejaments corresponia la titularitat, la Vall d’Aran va esperar, de 1298 fins a 1313 sota la custodia del rei de Mallorca.
A partir del primer moment va ser la seu, primerament, dels governadors francesos, i a partir del 1298, dels mallorquins. També després que Aran tornés a la influència Catalano-Aragonesa i fins la seva destrucció de 1719, la fortalesa va ser la seu del poder i de l’administració real, i va ser protagonista de nombroses vicissituds bèl·liques que han afectat Aran. S’ha de recalcar també l’extraordinària importància estratègica que tenia com a fortificació de frontera, especialment, a mesura que es consolida la línia fronterera dels Pirineus.
En els primers moments (1283) es devia construir la torre de l’homenatge, que, segons representen i descriuen els documents – i s’ha pogut corroborar en treballs arqueològics – era de planta circular i bastant gran, com correspon a un veritable “donjon”, d’acord amb la tipologia de les fortificacions medievals franceses. Segurament al llarg del S XIV, aquesta gran torre devia tenir tot el perímetre emmurallat. Llavors, immediatament després del retorn de la Vall d’Aran al domini Catalano-Aragonès, entre el 1318 i 1320, sabem que es van fer reformes, i també al 1362. Poc després, al 1373, el 8 de juny, el rei Pere III el Cerimoniós, de Barcelona estan, concedeix la quantitat de 100 lliures barceloneses per la reparació del castell, que es van dedicar a importants obres de reparació de la torre de la porta i de la torre mestra, sembla que en aquest cas, per reparar els grans danys materials provocats pel fort terratrèmol que hi va haver el 3 de març del mateix any.
La complicada situació internacional, la guerra entre Espanya i França, agreujada per la creixent amenaça del protestantisme (els hugonots a França), obliga a Felip II a fortificar la frontera. Aquests fets representen pel “Castèth-Leon” una important renovació arquitectònica i d’armament, que es desenvoluparia en dues fases: la primera entre 1588-89 i la segona al 1594.
Documents d’excepcional valor per conèixer l’aspecte i configuració del castell en aquest moment, són els dibuixos detallats i els escrits que els complementen que, al 1594, va fer l’enginyer italià Tiburcio Spanochi, per ordre de Felip II, per comprovar l’estat i efectivitat de la fortificació. En aquest dibuix dels plànols del castell, va enumerar i escriure les seves dependències i en va proposar una sèrie de reformes. També ens ha deixat una perspectiva del Castèth-Leon per l’oest que permet conèixer bastants detalls arquitectònics de l’edificació i nous elements de l’entorn del castell.
La Guerra dels Segadors va ser cruel a la Vall d’Aran, dividida entre els “terçons” superiors (Pujòlo, Arties i Garòs), partidaris de la Generalitat Catalana, i la resta de la Vall, a favor dels castellans. Dins d’aquest context de veritable guerra civil, el Castèth-Leon va ser desitjat per ambdós bàndols. El 1641 els procatalans van prendre la fortalesa després d’un assetjament de 45 dies i el van mantenir a les seves mans fins el 1643, quan el governador Jacint Toralla, mitjançant un pacte secret, fa lliurament de la fortalesa a les tropes de Felip IV. La reacció catalana no es va fer esperar: Josep Margariti Biure, conseller segon de Barcelona, junt amb l’aranès Bartomeu España i una armada de 700 homes van entrar a la Vall d’Aran, passant a foc i sang per Vielha i prenent el Castèth-Leon. Hi ha dures represàlies pels filipistes aranesos obligats a l’exili. La nova guarnició esta composta per francesos i aranesos procastellans, comandats per Rafel Subirà, que agafen per sorpresa el Castèth-Leon.
La Guerra de Successió espanyola va tornar a representar un nou fraccionament de la Vall d’Aran entre els partidaris del pretendent a Catalunya, l’arxiduc Carles d’Àustria (Naut Aran) i la resta de la vall, que donava suport el pretendent Borbó. Així, al 1706, un grup d’aranesos partidaris de l’arxiduc Carles, comandats per Ramon Moga i Jusep Portolà, van prendre la fortificació. El Castèth-Leon es mantindrà a les seves mans fins el 1711, quan les tropes de l’arxiduc es rendeixen a l’armada filipista del Marquès d’Arpajon. Aquest, va imposar fortes contribucions als aranesos per la reconstrucció de la fortalesa. Diversos plànols informen de com era en aquest moment i dels bastions exteriors que s’havien construït especialment al costat oriental, el de millor accés.
Poc després, al 1718, comença una altra gran guerra, coneguda com la de la Quàdruple Aliança, que va confrontar Espanya amb França, Anglaterra, Holanda i Àustria. Conseqüència d’això és l’ocupació de la Vall d’Aran per part de les tropes aliades, comandades pel mariscal Bonàs. L’11 de juny de 1719, després d’un assetjament dur, el Castèth-Leon passa al poder de Bonàs. Més tard, en el mes de novembre del mateix any, el mariscal Berwick ordena la destrucció del Castèth-Leon. Seguint aquestes instruccions, un més després, les tropes franceses cremen la fortalesa.
